Dalt, al fons

Departament de Música de l'IES Clara Campoamor d'Alaquàs
@musicaiescc

Timbre abril (2018)

Al mes d'abril escoltarem dos fragments del Boléro de Maurice Ravel (1875-1937). 
Boléro és un ballet per a orquestra en do major compost per Maurice Ravel l'any 1928. La seua melodia obsessiva i la riquesa orquestral l'han convertit en una de les obres musicals més cèlebres i més difoses arreu del món. Suscitant en els oients una mescla d'estupor i fascinació, el Boléro de Ravel sempre ha magnetitzat els públics i ha desconcertat la crítica. Però la seua immensa popularitat tendeix a encobrir l'amplitud de la seua originalitat i les intencions de l'autor.

Comentaris sobre l'obra:
  • «Es tracta d'una dansa amb un moviment molt moderat i constantment uniforme, tant pel que fa a la melodia com a l'harmonia i el ritme, aquest darrer marcat sense interrupció per la caixa. L'únic element de diversitat hi és aportat pel crescendo orquestral» (Maurice Ravel, Esquisse autobiographique, 1928)
     
  • «L'home corrent es dóna la satisfacció de xiular els primers compassos del Boléro, però pocs músics professionals són capaços de reproduir de memòria, sense una falta de solfeig, la frase sencera, amaga esmunyedisses i sàvies coqueteries.» (Émile Vuillermoz citat a : Colette et al, Maurice Ravel par quelques-uns de ses familiers, 1939)
     
  • «La meua obra mestra? El Boléro, A veure! Malauradament, és buida de música.» (M. Ravel)
Escolteu-lo sencer ací:

Timbre Març (2018)

Al mes de març escoltarem aleatòriament els fragments inicials d'aquestes peces per a piano de Clara Wieck (1819-1896):
  • Toccatina
  • Polonaise
  • Marsch
La major part de les obres de Clara Wieck daten d'abans que complira divuit anys.
De manera excepcional per la seua època, Clara es va enfrontar al seu pare arribant als tribunals. Era menor d'edat i necessitava l'aprovació paterna per poder-se casar amb Robert Schumann, així que, com no la va obtenir, va deixar que la justícia intervinguera en el problema, fallant a favor dels joves.
No era estrany que una dona fóra concertista, però que componguera no era molt normal. Arran del seu matrimoni amb Schumann, hagué d'abandonar molt la dedicació a la composició; amb tot, malgrat tenir vuit fills, continuà component música de cambra i lied, i alhora impartí alguna classe. Va acompanyar el seu marit en diverses gires que van servir per a estendre la seua fama - i la de Robert Schumann - fora de les fronteres d'Alemanya. 

Podeu escoltar les peces d'aquest mes a la Playlist: Timbre IESCC

Timbre febrer (2018)

Al mes de febrer escoltarem aleatòriament fragments dels tercers moviments dels quatre concerts per a violí:
  • Concert núm. 1 en mi major, Op. 8, RV 269, "La primavera"
  • Concert núm. 2 en sol menor, Op. 8, RV 315, “L'estate"
  • Concert núm. 3 en fa major, Op. 8, RV 293, “L'autunno"
  • Concert núm. 4 en fa menor, Op. 8, RV 297, “L'inverno"
Podreu escoltar :
  • Contrastos dinàmics (primavera i tardor): després d’una frase piano vindrà una altra forte.
  • Stilo concitato (estiu i hivern): una manera d'escriure música al Barroc, desenvolupada per Claudio Monteverdi que compta amb efectes com ara la realització de moviments de notes ràpids i trinats dilatats com a símbol d'agitació bèl·lica o airosa.
  • Clavicèmbal: instrument de corda polsada amb teclat. És un instrument de volum i dinàmica uniformes, la pressió dels dits no varia el volum. Va caure en l’oblit amb l’arribada del pianoforte. 

Timbre gener (2018)

Al mes de gener escoltarem aleatòriament 5 Fugues de J.S. Bach (1685-1750):
  • Fuga I en Do Major, BWV 846
  • Fuga II en Do menor, BWV 847
  • Fuga III en Do# Major, BWV 848
  • Fuga IX en Mi Major, BWV 854
  • Xicoteta fuga en Sol menor, BWV 578 
La fuga és una forma instrumental polifònica contrapuntística en la qual hi ha un tema principal, anomenat subjecte, i uns temes secundaris (que poden sonar simultàniament amb el subjecte), anomenats contrasubjectes. El subjecte (i sovint els contrasubjectes) s'exposen per part de totes les veus en l'exposició. Després d'un episodi, sol venir el desenvolupament, on el compositor pot utilitzar una sèrie de tècniques contrapuntístiques per enriquir la fuga, així com modulacions. Abans del final de la fuga, es sol trobar un stretto, on el tema inicial és repetit per les veus de manera que abans que una veu acabe d'exposar-lo, la següent ja ha començat. Sovint, la fuga s'acaba amb un pedal de tònica i/o dominant. L'última vegada que s'exposa el subjecte sol ser en la tonalitat inicial. 
Per aprendre més coses sobre les fugues ací teniu a Jaime Altozano (Youtuber)  explicant una de les fugues que escoltarem (la Xicoteta):

Timbre desembre (2017)

Al mes de desembre escoltarem el  Duo de les flors de l'òpera Lakmé de Léo Delibes  (1836-1891).
Es tracta d'una òpera en 3 actes estrenada en 1883 i ambientada en l'Índia Britànica de mitjan segle XIX.
Podeu escoltar aquest fragment ací:

Llista de reproducció de Timbres musicals

Hem preparat una llista de reproducció (Playlist) a Spotify amb totes les composicions que hem escoltat al timbre musical de l'IES ordenades cronològicament des de maig de 2012.
Aquesta llista anirà actualitzant-se en cada canvi de timbre.
Podeu escoltar-la:
  • des del mòdul d'aquest Bloc (dalt-dreta).
  • seguint aquest enllaç: Timbre IESCC.
  • des de l'app d'Spotify escanejant el codi de la imatge que acompanya aquesta entrada.
  • ací mateix:
    Recordeu que el timbre musical dura uns 45''. A la llista de reproducció s'inclouen les composicions completes.

Timbre novembre (2017)

Al mes de novembre escoltarem aleatòriament fragments d'aquestes obres de Vivaldi (1678-1741):
  • 3 tercers moviments de sinfonie avanti l'opera de Griselda, Ottone in Villa i Bajazet (Il Tamerlano)
  • El motet sacre Nulla in mundo pax sincera

Sinfonie avanti l’opera: L'obertura italiana, també anomenada obertura napolitana és una peça orquestral que preludia una obra més extensa i que presenta una estructura de tres temps segons la seqüència ràpid - lent - ràpid, en oposició a l'obertura francesa (lent - ràpid - lent).
En el món operístic del barroc italià, aquest tipus d'obertures eren denominades sinfonie avanti l'opera.
Escolteu ací el motet complet:

Amb la tecnologia de Blogger.