Dalt, al fons

Departament de Música de l'IES Clara Campoamor d'Alaquàs
@musicaiescc

Timbre març (2017)

Entre classe i classe escoltarem un fragment del Passacarrer de La música nocturna dels carrers de Madrid de L. Boccherini (1743-1805).
El fragment que escoltarem és conegut com “Los Manolos”, títol ben castís, doncs Boccherini va voler imitar en aquest moviment el cant dels chulapos i valents madrilenys de vida nocturna.
El violoncel (instrument del qual Boccherini era un virtuós) és acompanyat pels pizzicati dels 2 violins, la viola i el 2n violoncel, que atorguen a l’obra un caràcter divertit.
L'obra probablement vos sonarà, ja que ha estat utilitzada en pel·lícules, sèries televisives (Master and commander o Goya respectivament) o publicitat.
Podeu comentar-ho a Twitter amb el hashtag #timbreIESCC

Bolero de l'Alcúdia

Interpretació del Bolero de l'Alcúdia (popular valenciana) a càrrec de l'alumnat de Música de 4t d'ESO. Gravat el 3 de març de 2017.

Timbre febrer (2017)

Entre classe i classe escoltarem el fragment inicial del Vals en La menor op. pòstum de F. Chopin (1810-1849).

El Vals en la menor és una peça per a piano sol composta per Chopin. El vals va ser escrit en algun moment entre 1843 i 1848, però no es va publicar de manera pòstuma fins al 1955, més de 100 anys després de la mort del compositor.
L'estat d'ànim de la peça no queda clar, de vegades mostra una gran tristesa però també fa al·lusió a la felicitat i esperança. El primer tema té una melodia simple i eficaç, que transmet tristor, amb adornaments decoratius molt utilitzats. El segon tema és més animat. Cap a la meitat de la peça, hi ha una modulació en la major, amb una melodia alegre. La peça conclou amb el tema principal i una breu coda per acabar. 
    
Departament de Música
@musicaiescc #timbreIESCC

ROMANTICISMO
En la época de Chopin, primera mitad del siglo XIX, el mundo y el mundo del arte en concreto tomaba conciencia de una forma progresiva de las OSCURAS incertezas del vivir. Pasado el entusiasmo de los ilustrados y con ellos su forma de encarar el conocimiento, el ROMANTICISMO indagó en las melancolías, las sombras y las tinieblas y los sueños de la conciencia humana, lo que el destino inexorable nos tenía reservado, el azar, la tempestad, las noches FRÍAS, la presencia constante de la MUERTE y las dudas sobre la realidad divina y el más allá.
Nunca como hasta entonces se vio el abismo interior, (todos los anhelos incumplidos/la cruda realidad de una sociedad post revolucionaria) y nunca como hasta entonces se escribió, pintó sobre ese YO errante y enfrentado a las normas que, a través de la niebla, del mar, la intemperie cruzando toda Europa y evocando otras épocas lejanas o primitivas, quiso hallar un LUGAR donde fuesen posibles tanto sus ideas como sus sentimientos utópicos fundamentalmente amorosos.

Carmen R. Lázaro
Departamento de Castellano

Timbre gener (2017)

Entre classe i classe escoltarem el fragment inicial del Preludi de la Suite n. 1 per a violoncel BWV 1007 de J. S. Bach (1685-1750).
El preludi és un dels gèneres més singulars del període barroc. Concebut com a peça introductòria a una obra més extensa i complexa (per exemple, una fuga o una suite de danses), les característiques musicals del preludi remeten a dues funcions bàsiques que tot instrumentista ha d’exercitar: provar l'afinació o les qualitats sonores de l'instrument (especialment si és la primera vegada que es toca) i "escalfar" els dits abans d'emprendre la interpretació d'una obra exigent.
Bach va escriure un total de sis suites per a violoncel sol, totes molt recomanables, però la primera és, sens dubte, la més coneguda i escoltada. El violoncel havia nascut a Itàlia cap a 1530 i durant el segle XVII havia tingut molt èxit perquè les característiques tècniques i sonoritat del nou instrument superava a les de la viola de gamba.
Escolteu el preludi complet ací:

Timbre novembre (2016)

Entre classe i classe escoltarem el fragment inicial de l’Arabesque núm. 1 de C. Debussy (1862-1918).
Debussy va ser el compositor francès iniciador i màxim representant de l'anomenat Impressionisme musical. Les seues innovacions harmòniques van obrir el camí a les noves tendències musicals del segle XX. 
En general, l'arabesque pot definir-se com una peça musical que juga amb la influència orientalitzant dins de la Música Selecta. Encara que això és relatiu, perquè en realitat té més a veure amb el que en la mentalitat occidental es considerava "àrab", en lloc de amb allò autènticament àrab en l’aspecte musical, amb el què no tenia molta connexió. Aquesta peça de Debussy és probablement el més conegut d'aquests arabesques
Escolteu la peça completa seguint la partitura:
 Podeu comentar-ho a Twitter amb el hashtag #timbreIESCC

Trimbres juny (2016)

Durant els primers dies del mes de juny sonaran els fragments que hem anant escoltant mensualment aquest curs. La darrera setmana escoltarem una melodia que ha acaparat nombroses peticions per a la seua reposició. Aquest és el calendari musical:
  • Dimecres 1:  Carnaval dels animals de C. Saint-Saëns (setembre)
  • Dijous 2: El Moldava de B. Smetana (octubre)
  • Divendres 3: Va tacito e nascosto de Giulio Cesare in Egitto de G.F. Händel (novembre)
  • Dilluns 6: Marxa Radetzky de J. Strauss (desembre)
  • Dimarts 7:  Marche pour la cérémonie des Turcs de J.B. Lully  (gener)
  • Dimecres 8: Simfonia n. 5 en do menor op. 67 de Ludwig van Beethoven  (febrer)
  • Dijous 9: Concert per a Clarinet i orquestra  en La Major K. 622 de Wolfgang Amadeus Mozart (març)
  • Divendres 10: Concert per a 2 trompetes i baix continu RV 537 d'Antoni Vivaldi  (abril)
  • Dilluns 13 a divendres 17: Yo estudié en la pública de Yadam (curs 2012-13)

Timbre (maig 2016)

Al mes de maig escoltarem entre classe i classe un fragment de la Simfonia n. 9 en re menor op. 125 de Ludwig van Beethoven (1770-1827).
La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l'Ode an die Freude de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l'època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic.
El 7 de maig de 1824, deu anys després de la Vuitena Simfonia, Beethoven dóna a conèixer al món la seva Novena Simfonia en re menor, posteriorment coneguda com a "Simfonia Coral". La presentació va tenir lloc al Teatre de la Cort Imperial de Viena (Kärntnertortheater), ple de celebritats, aristòcrates, noblesa i sang real. Ningú no va voler perdre's l'estrena de la simfonia esperada i de la que es presumia que seria l'última aparició pública del geni alemany, com efectivament així va ser: en els tres anys següents, es va recloure a casa afectat per diverses malalties que el finalment el portarien a la mort.
Beethoven pujà a la tarima d'esquena al públic, i no es girà ni quan acabà el concert. La seva sordesa era total, no podia sentir absolutament res del que havia creat. Quan la simfonia va concloure, el teatre esclatà en aplaudiments, i una solista va alçar el braç del mestre i el va ajudar a girar-se perquè veiera, entre llàgrimes, com tot el públic posat en peu l'homenatjava entusiasmat.
Podeu escoltar el 4t moviment complet de la  9a Simfonia  ací:
Amb la tecnologia de Blogger.